M’agradaria tenir la certesa que als ajuntaments hi haurà els millors representants de cada poble. Potser tu, lector, series un bon candidat.
Em pregunto si hi ha gaire persones amb el cuquet de ser escollit regidor i cap candidatura els ho ha proposat.
Normalment és a la inversa, els qui preparem una llista municipal anem a trucar portes fredes, de persones molt vàlides que per una raó o altra rebutgen amablement presentar-se a les eleccions. La feina, un fill nascut fa poc, un cònjuge poc predisposat a renunciar a la parella, la llista gira al voltant d’aquestes evasives. Potser també una certa indolència cap a la cosa pública, fins i tot mandra. I vés a saber si un inconfessable pànic escènic a comparèixer davant la gent.
Em deia un professional, empresari, ben posicionat, dels que ara anomenem emprenedors, un d’aquells candidats que tots ens el disputaríem per competent, extravertit, equànime, em deia que mai no perdrà el seu temps a l’ajuntament. Que comptem amb ell puntualment, ens ajudarà quan faci falta. Però no em demanis el compromís de reunir-me cada vespre, d’anar a fer una gestió a la conselleria, a Barcelona, o sacrificar l’agenda al servei del consistori. No puc faltar a l’empresa, hi vaig fins i tot els diumenges. Viatjo molt, estem en un moment cabdal i he de posar-hi tots els sentits.
En canvi he conegut regidors que es morien de ganes de ser-ho i que s’han apuntat al primer que els ha temptat, ho sé perquè m’ho han confessat personalment.
Per tant, a l’ajuntament s’hi presenten els que hi estan disposats, siguin o no els millors. El fil argumental de l’article és que ningú se senti desdenyat. Davant el dubte de si fer el pas o no, la meva proposició és inequívoca: fes-ho.
Ja sabem que estem dins un cicle poc galdós pel que fa als diners dels ajuntaments. De manera que, més que anar a decidir en què ens els gastarem hem d’esbrinar d’on estalviarem per tal que els proveïdors cobrin. L’economia de supervivència no permet grans lluïments, a no ser que algun president de govern espanyol decideixi reinventar els plans d’ocupació ZP i seguim pavimentant carrers i places a dojo.
Els propers quatre anys no farem grans invents. Algú també ha dit que la política municipal no és d’alta volada. No hi estic pas d’acord. A l’ajuntament es decideix el model de poble. I cada nou ajuntament té a les seves mans la possibilitat de produir danys urbanístic irreversibles. A Gelida, per exemple, a l’entrar a governar els d’Esquerra el 2003 ens vam trobar més projectes de blocs de pisos dels que s’havien vist mai, un polígon industrial al mig del no res, tot amb el segell de la factoria de can pesecé. I el poble s’ho ha hagut d’empassar.
És molt important, doncs, defensar sense interrupcions el model que volem per al nostre poble. I després hi ha les maneres de fer. L’estil. La participació de la gent en la presa de decisions. En fi, un munt de fronts on l’empremta de cada equip marcarà el caràcter de l’acció municipal.
Diumenge 22 de maig tenim eleccions municipals. Ara decideixes si vols ser-hi.
Miquel Carrillo Giralt
(publicat al setmanari El 3 de Vuit)
