Cubelles foto a foto

"Entre l’amor i la lluita"

El proper divendres 19 de novembre de 2010 a les 7 de la tarda a l’Auditori del Museu d’Història de CAtalunya (Plaça de Pau Vila, 1 – Barcelona), esteu tots convidats a la presentació de les memòries "Entre l’amor i la lluita" d’en Jordi Carbonell, president d’Esquerra del 1996 al 2004.

L’acte comptarà amb l’assistència de:

Joan Ridao, President de la Fundació Josep Irla
Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya
Josep-Lluís Carod Rovira, vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya
Jordi Carbonell, president d’esquerra (1996-2004)

Per a més informació podeu consultar l’enllaç http://irla.cat/targetons/20101119_carbonell/

Tweet

El dissabte 13 de novembre a Vilafranca del Penedès, vam poder gaudir d’un dinar amb en Joan Puigcercós, cap de llista a les eleccions de la Generalitat de Catalunya del proper 28 de novembre per Esquerra Republicana de Catalunya.

L’independentisme porta nom de Joan en aquestes eleccions, però això no vol dir que tots siguin iguals. Si bé els inicis arrosseguen la il·lusió, la història comporta experiència, amb encerts i errors, però també amb aprenentatge continu. Un aprenentatge que ha reforçat, però mai ha posat en dubte, el nostre leif motive originari: tota nació necessita un Estat. I no és tan sols una qüestió identitària, sinó també de qualitat de vida. No formem part d’un Estat equànime i la via autonomista ha estat finada per qui té el poder de decisió. Tota promesa de negociació o de millora no pot ser més que paper mullat després d’un procés estatutari on si alguna cosa ha quedat ben entenedora no són les retallades al seu articulat, sinó el desig de desintegrar-lo sencer.

Hi ha qui s’entossudeix a dir que en un món globalitzat com el nostre, la creació de nous Estats és un nadar contra corrent. I possiblement sigui cert. En un Estat com l’espanyol on totes les comunitats autònomes reben les mateixes consideracions, paguen el mateix tall de factura, gaudeixen del mateix respecte lingüístic i cultural siguin quines siguin les seves especificitats, i on les infraestructures es dissenyen racionalment per interessos econòmics, mai polítics; qui ens podria representar millor que el seu cap de govern? Permetin-me la ironia, però que a aquestes alçades algú encara dubti que Catalunya no pot defensar els seus interessos a Europa i al món sense un representant propi que li permeti expressar-se amb veu pròpia i segons les seves també pròpies necessitats, és una broma difícilment assumible. Puigcercós ho va dir sense complexes, moltes coses ens apropen a Espanya: la riquesa del bilingüisme ens fa coneixedors de dues llengües, també del castellà; els nostres orígens són en un alt nombre de catalans i catalanes compartits; la nostra ubicació al sud europeu ens assimila en bona part de les nostres demandes; però, i les diferències? I l’espoli fiscal? I l’atac constant a la llengua? I l’ús indiscriminat del Tribunal Judicial per a allargar sine die l’aplicació de decisions democràticament aprovades? I el constant fre a les seleccions catalanes – algunes d’elles origen dels organismes internacionals, com la de rugbi, que després d’anys de feina s’ha vist obligada a marginalitzar-se?

Catalunya ha estat nació de masovers, però ja és hora de passar a ser propietaris; potser la frase que més bé resumeix tot el discurs d’en Joan Puigcercós de dissabte. Volem decidir, podem decidir, sabem decidir… i no ho diu només esquerra, el deu de juliol més d’un milió de catalans així va expressar-ho pels carrers cèntrics i abarrotats de Barcelona. Nosaltres hi érem, no per l’estatut sinó per la nostra supervivència, perquè ja n’hi ha prou de ser dirigits a canvi de promeses o de compliments d’alta velocitat però amb vint anys de retard. Precisament perquè el món és global necessitem ser-hi, precisament perquè la globalització ens porta a buscar interessos comuns a escala internacional necessitem poder defensar els nostres, precisament perquè esquerra porta més de vuitanta anys amb l’objectiu de la independència en aquestes eleccions ha de resultar decisiva; precisament per tot plegat seguim treballant amb convenciment, convençuts que per Catalunya ja no valen entremitjos…

 Núria Casanovas Borrell per esquerra de Cubelles

Tweet

El proper dissabte 13 de novembre Esquerra-Penedès celebrarà l’acte central de campanya amb un dinar amb el candidat a la presidència de la Generalitat Joan Puigcercós. 

Durant tot el matí els candidats regionals participaran en la parada d’Esquerra al mercat municipal de Vilafranca del Penedès per poder parlar amb la gent sobre les propostes que Esquerra planteja per aquestes eleccions i que són els seus compromisos per els propers quatre anys. Entre les més destacades, hi ha el referèndum per la independència, condició innegociable per formar govern.

L’acte es celebrarà al Casino i començarà a les 14:30h. Durant el dinar intervindran tots els caps de llista de les tres comarques (Miquel Carrillo, Josep Tomàs Àlvaro i Joan Gibert) i el presentarà el regidor de Vilafranca Pep Quelart. 

Tweet

Amb la finalitat de recollir la percepció de la societat catalana sobre la política, l’economia, els mitjans de comunicació, el comportament electoral i la valoració dels líders polítics el Centre d’Estudis d’Opinió ha consultat, mitjançant via telefònica, a 2000 ciutadans i ciutadanes del país que han respòs a un qüestionari de 15 a 30 minuts de durada. Amb els resultats d’aquestes consultes s’ha elaborat l’últim Baròmetre d’Opinió Política de l’any 2010, a 3 setmanes de les properes eleccions catalanes, i ens permet veure una radiografia de la societat de Catalunya, quines preocupacions té i les seves expectatives.

Per ordre, els principals problemes que té actualment Catalunya són l’atur i la precarietat laboral, el funcionament de l’economia i el desencís amb la política. Tot i això, fent una ullada a alguns gràfics es pot constatar que les perspectives de millora, econòmicament i políticament parlant, són més optimistes en el context català que en l’espanyol. Així veiem com les qualificacions de catalans i catalanes envers la situació política i econòmica actual de Catalunya no és tant dolenta com el moment que està vivint Espanya. Creiem en un futur millor i això és un primer pas.

Esquerra es presenta en l’eix esquerra-dreta dels partits polítics presents actualment al Parlament com l’agrupació més d’esquerres de les opcions possibles. És curiós com els votants d’ERC alhora són els qui més s’identifiquen amb el seu partit i com els votants de dretes, com el PP o Ciutadans, no es troben tant propers. Així es ratifica el convenciment dels votants d’Esquerra i de l’alt grau d’identificació amb l’agrupació. A més a més, els polítics que encapçalen el partit, Joan Puigcercós com a President i Joan Ridao com a Secretari General, estan per sobre de la valoració mitjana dels representants catalans.

Tenint en compte que aquestes eleccions al Parlament no són unes eleccions qualsevol degut als temps que vivim, cal tenir en compte algunes dades que trobem en el BOP respecte el comportament electoral de la població enquestada. El 65,9 % dels enquestats creu que Catalunya pateix un nivell insuficient d’autonomia, el 25,5 és sent més català que espanyol i el 20,3 només es sent català. A tot això, només el 34,7 % creu que Catalunya hauria de ser una comunitat autònoma.

La resposta a la ciutadania per part d’Esquerra és clara i contundent: la via autonòmica s’ha esgotat i cal fer un nou pas. Des de l’estat espanyol es retalla qualsevol opció per augmentar el grau d’autonomia de catalans i catalanes, dels quals 2 de cada 3 troba insuficient; només cal veure l’Estatut com ha quedat. Quan ha començat la precampanya per al 28-N i la gent comença a moure’s s’ha iniciat la remuntada. Esquerra, segons les enquestes, serà la tercera força política en unes eleccions de les quals potser no en surt un partit amb la majoria suficient per governar en solitari i ja ha posat una condició sine qua non per a qui vulgui seure a parlar : els catalans i catalanes han de ser convocats a un referèndum per la independència. Contundent, concís, convençuts; clar i català.

Rubén Miró, per esquerra de Cubelles

Tweet

Des de la Secretaria Nacional de la Dona esteu tots/es convidats/des a la presentació de l’estudi "Feminitzar el poder. Apoderament femení i estructures organitzatives", que tindrà lloc el proper dimarts, 26 d’octubre a les 19 h a la sala 1 de l’auditori Axa Winterthur.

L’acte contarà amb la participació, entre d’altres, de Joan Puigcercós.

Per a més informació podeu consultar l’enllaç http://www.irla.cat/feminitzarelpoder/index.html

 Esperem que sigui del vostre interès.

Tweet

Dimarts 19 d’octubre 2010 a 2/4 de 9 del vespre a l’Auditori del Palau Miramar (Carrer de la Davallada, 12) de Sitges, en Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, paralrà de la LLEI DE COMERÇ I EL COMERÇ DE PROXIMITAT.

L’acte estarà presentat per n’Aurora Carbonell, Presidenta d’Esquerra – Sitges.

La Llei d’equipaments comercials (18/2005 de 27 de desembre) fou aprovada basant-se en els següents principis (article 1.1):

a) Compacitat, per a reduir la mobilitat i evitar al màxim desplaçaments innecessaris que congestionin les infrastructures públiques i incrementin la contaminació atmosfèrica derivada del trànsit de vehicles.

b) Complexitat, per a potenciar el model de ciutat en què l’ús residencial s’harmonitza amb les activitats comercials i de serveis.

c) Cohesió social, per a garantir l’aprovisionament, la diversitat d’oferta i la multiplicitat d’operadors en un model de ciutat que ofereixi les mateixes possibilitats de desenvolupament per a tots els ciutadans i tots els sectors socials en situació de dependència. La planificació dels equipaments comercials ha de tenir en compte les diverses necessitats i expectatives del conjunt dels ciutadans, tinguin o no la possibilitat de desplaçar-se, i incloure la perspectiva de gènere.

d) Reequilibri territorial, perquè totes les comarques i les zones urbanes dels municipis puguin disposar d’una xarxa de serveis comercials adequada i adaptada a les exigències dels consumidors i dels usuaris.

Sent-ne els seus objectius (article 1.2) regular "les condicions per a la implantació de grans i mitjans establiments comercials i les condicions que asseguren l’exercici efectiu de la llibertat d’elecció dels consumidors, garanteix l’equilibri entre les empreses ja presents en el territori i facilita l’entrada de nova iniciativa empresarial."

Tweet

El divendres 15 d’octubre 2010 a 2/4 de 8 de la tarda al Centre Cívic de la Geltrú (Plaça de l’Associació d’Alumnes Obrers s/n – Vilanova i la Geltrú), esteu convidats al col·loqui-debat Majoria per la independència, amb la participació d’Alfred Bosch i Marina Llansana.

S’hi valoraran els resultats de l’enquesta publicada per la UOC i elaborada pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) sobre el Diagnòstic de percepcions Catalunya-Espanya. Principal resultats Espanya. Enquesta que, per primer cop, presenta una anàlisi valorativa de la població espanyola sobre el posicionament polític de Catalunya.

Tweet

 Dos punts van definir el Ple de Setembre. El primer, l’ús d’un reconegut error anecdòtic en un dia desencertat, sens dubte, i ara també criminalitzat, carregant tota l’artilleria contra la persona d’un regidor. Prou se’n va parlar; un assumpte que barreja el polític amb el personal que, sense ambdós components, resulta incomprensible – per molt rendiment polític que se’n vulgui treure.

El segon, les futures inversions, el de major interès pels ciutadans i ciutadanes que any rere any esperen unes millores que semblen resistir-se (sense treure rellevància a les dutes a terme en aquests darrers anys: acondicionament de parcs, millores en el clavegueram i l’enllumenat públic, renovació zona poliesportiu, construcció del pont sobre el riu Foix…).

És ben legítim que l’oposició exerceixi com a tal, en democràcia la majoria és sobirana. El que volem deixar palès és, però, que qualsevol decisió porta les seves conseqüències, tant si enceta projectes com si els posterga, i aquestes no són en va. Si els temes necessiten més debat, aquest hi serà, si cal recollir més informació, també es recollirà, però no oblidem que les decisions més encertades, fora de temps, perden el seu encert. A Cubelles, anys i anys de governs inactius en quant a inversions han portat els polítics actuals a haver de decidir, no tan sols amb encert, sinó també amb agilitat. Una biblioteca centenària sense actualitzar tot i l’augment poblacional, un nucli antic amb infraestructures clarament insuficients, un barri marítim oblidat tot i ser la façana turística del nostre municipi costaner, un cementiri al màxim
de la seva capacitat alhora que insuficient per a donar resposta a l’augment de població i sense els requisits més desitjables en quant a tractament dels finats… ens agradi o no, és la situació actual. Davant d’això la tasca no ha estat només tècnica en quant a elaboració de projectes i estudis, també una menys visible feina política ha servit per obtenir subvencions que, si els límits temporals establerts no es compleixen, poden fondre’s com tota la il·lusió posada en uns projectes tan engrescadors. Més tard arribaran les lamentacions, o les crítiques ferotges en la majoria dels casos, sobre la pèrdua d’uns ingressos externs que caldrà veure a qui és imputable.

Hi ha un consens entre totes les forces polítiques que el nivell d’endeutament d’aquest ajuntament (38%) permet planificar inversions amb finançament extern, i en la necessitat de les inversions proposades en el Ple del mes de Setembre. Costa entendre, doncs, la negació en bloc a la modificació dels pressupostos per a encabir-hi aquestes partides. No estem parlant d’una qüestió de prioritats? No és possible aprovar-ne algunes i sotmetre’n d’altres a més debat? No podem aprofitar el baix nivell d’endeutament per a tirar endavant algunes, encara
que no totes, de les inversions? Doncs prioritzem, responsabilitzem-nos de les millores a curt termini i de les que lamentablement hauran d’esperar. Parlem-ne doncs, però per avançar!

El que per alguns era prioritari fa tres mesos, ara deixa de tenir sentit. La pregunta és: al junydel 2011 quin criteri marcarà les prioritats, amb quina força els ciutadans/es del nostre municipi entendran aquests criteris?

Esquerra de Cubelles

Tweet

Es faran el 15 i 17 d’octubre a Barcelona, organitzats per la Comissió de la Dignitat

La Comissió de la Dignitat convoca als actes commemoratius del setantè aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys, sota el lema ’1940-2010 Lluís Companys 70 anys sentenciat’. L’entitat vol recordar l’aniversari i, també, que el seu procés encara no s’ha anul·lat i que el govern espanyol no demanat perdó a Catalunya, a diferència dels governs francès i alemany.

Acte a La Baule (Estat francès). 13.8.2010

El dia 13 d’agost hi haurà un primer acte a La Baule (a la costa de Nantes) on es col.locarà una placa en record de la detenció del Preident Companys l’agost de 1940 per part de la policia militar nazi, la policia del govern de Pétain (Vichy) i uns enviats pels franquistes. A l’acte, que es fa d’acord amb la Delegació de la Generalitat a París, hi seran presents representants oficials catalans, bretons, francesos i s’hi faran discursos i s’hi tocarà dues peces de violoncèl, el Cant dels Ocells i una suite de Bach. Hi ha un viatge organitzat del qual es dona informació a www.comissiodeladignitat.cat Adhesions i més informació a: secretariat@comissiodeladignitat.cat

2 Actes a l’octubre a Barcelona (dies 15 i 17 d’octubre)

El dia 15 d’octubre hi haurà unes solemnes exèquies cíviques, obertes a tothom, a l’església de sant Agustí, on s’havia reunit l’Assemblea de Catalunya. En les Exèquies d’Estat, Hilari Raguer exposarà qui era Companys, es llegiran poemes i escrits de Companys i l’Orquestra de l’Empordà, ensems amb la Polifònica de Puig-reig, interpretarà el Rèquiem de Mozart.

El dia 17 es farà un gran acte cívic al castell de Montjuïc. Un gran nombre de corals prendran part en la restitució de la bandera catalana que hi col·locà el president Companys el 1936, a prop d’on l’havien d’afusellar. Durant el matí les corals cantaran en punts diversos de la muntanya i a migdia s’hissarà la bandera i els centenars de cantants participants interpretaran el ‘Cant de la senyera’, en homenatge, també, al poeta Joan Maragall, en el cent cinquantè aniversari del seu naixement.

Tothom és convidat a assistir-hi i ofrenar una flor al lloc on Companys va ser afusellat. L’organització ha encarregat al pintor alcoià Antoni Miró una litografia de Companys que presidirà tots els actes.

Segons els promotors, la sentència del Tribunal Constitucional espanyol confereix als actes d’homenatge un relleu especial i obliga, més que mai, a reafirmar la dignitat del president Companys, de les institucions catalanes i dels símbols nacionals. Per això una comissió d’honor, formada pels presidents Jordi Pujol i Pascual Maragall, i quaranta personalitats i entitats guardonades amb la creu de Sant Jordi, darà relleu als actes programats.

Adhesions i més informació a: secretariat@comissiodeladignitat.cat  

(Informació basada en Vilaweb) Comissió de la Dignitat www.comissiodeladignitat.cat 625370661

Tweet

Aula Europa – 22/09/2010 – 7 de la tarda

Bernat Joan i Marí serà dimecres 22 de setembre a l’Aula Europa de Barcelona (Pg. de Gràcia, 90) a les 7 de la tarda presentant el seu llibre Un projecte per a Europa. La presentació anirà a càrrec de l’autor i de ManelCamós, director de la Representació del a Comissió Europea a Barcelona i Joaquim Llimona, President del Consell Català del Moviment Europeu.

Podeu confirmar la vostra assistència al telèfon 934677380 o mitjançant el mail comm-bcn-confirmar@ec.europa.eu

Bernat Joan i Marí, Doctor en Filologia Catalana, escriptor i antic eurodiputat a Estrasburg per esquerra és, actualment, Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Un projecte per a Europa és un llibre que plasma la feina feta en el camí de la construcció europea, amb els dubtes que aquest planteja i amb els diferents obstacles que caldrà superar per a poder arribar a l’objectiu perseguit: una Europa unida, font de prosperitat, garantia de pau, justa i solidària.

Tweet